Mostrando entradas con la etiqueta Sección Remember. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sección Remember. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de febrero de 1978

Pican Pican

Pican pican los mosquitos
pican con gran disimulo
unos pican en la cara
y otros pican en el (cu...)
cuando yo era pequeño
me mandaron a la guerra
como no sabía hacer nada
me mandaron a la (mier...)
mi hermana de pequeña
nanananananan
como nananananana
nananana de (pu...)
Publica una revista
que una tía en bicicleta
se ha caído de la bici
y se le han visto toas las (te...)
Te lo digo te lo repito
no te cases con mi hija
si te casas con mi hija
te cortaré la (pi...)
Pican pican los mosquitos...

lunes, 30 de enero de 1978

Pingu

Un capítulo pero...
fijaos en los subtítulos!!
En algun país así como escandinavo por lo menos PINGU TENÍA SUBTÍTULOS!!
¿Os dais cuenta de lo que significa eso?
¡¡¡Realmente hablaban!!!
¿Nos hemos perdido algo?

Los Aurones

domingo, 29 de enero de 1978

Muñeca vestida de azul

Tengo una muñeca vestida de azul,
con su camisita y su canesú.

La saqué a paseo y se me constipó,
la tengo en la cama con mucho dolor.

Esta mañanita me dijo el doctor
que le de jarabe con un tenedor.

Dos y dos son cuatro, cuatro y dos son seis,
seis y dos son ocho y ocho dieciseis.

Y ocho, veinticuatro y ocho, treinta y dos.
...

martes, 10 de enero de 1978

Es cierto, me gustas. Ueeee


Venía a ser como la introducción al Cluedo, pues ahora que he jugado de adulta... me he dado cuenta que no hacía falta pensar!!

martes, 13 de diciembre de 1977

El Monstre de Banyoles (CANTEM!!!)

Ens ho diu la història d’un vell poble,
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones, oh, i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres.
I els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte amb gràcia amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones, oh, i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall. (Txa txa txa)

Un Somni Estrany (CANTEM!!!)

Ahir vaig tenir un somni estrany,
no l'havia somniat mai:
vaig somiar que en aquest món
la guerra havia acabat.
També vaig veure clarament
uns homes signant papers
on deia escrit que ja mai més
tornarien a lluitar.

Quan tots ja havien signat els fulls,
es posaren a cantar,
dansar i córrer pels carrers,
tots junts agafats del braç.

Deixarem, doncs, en un racó
tots els vestits i armaments,
vaixells, canons, fusells, avions,
mal tractes i males intencions.

Les Bananes (CANTEM)

Por petición de Nuria, q a mí ésta me daba rabia.


Són les bananes (nanes nanes)
grogues com el sol
No tenen grana (grana grana)
ni tampoc pinyol
Jo me'n fartava (va)
sense parar
perquè són tendres
i molt fàcils de pelar

Si algú exclamava (mava mava)
"sigues cautelós"
jo feia cara (cara cara)
de mico filòs
i sense fer-li (-li)
no gens de cas,
menjava plàtans tot rient
per baix del nas.

Ara m´enfile (file file)
dalt d´algun fanal
i entornolligue (lligue lligue)
el meu extrem caudal
menjant bana (na) nes
a quatre mans,
les pells les tire al cap
de tots els vianants.

Són les bananes (nanes nanes)
fruitd mico-morfals
si en menges massa (massa massa)
pots tenir un trasbals
Aquell que avisa (sa)
ja no és traidor,
si et tornes mico
no em demanes compassiò.

miércoles, 30 de noviembre de 1977

Chimo Bayo- La tía Enriqueta

UNO que no pare ninguno (ninguno)
DOS nos movemos los dos
TRES lo mismo pero al revés
CUATRO me voy a la parra un rato
CINCO doy un brinco y
SEIS no me véis
SIETE que nadie se siente
OCHO me voy de vareta (vareta, vareta, vareta)
NUEVE esto se mueve
Y DIEZ hu ha

Vente, y vente de vareta
con la tía Enriqueta
que va por Favareta
montada en bicicleta
que lleva camiseta
siempre
¡mírala!
¡míralah!

lunes, 14 de noviembre de 1977

Antón Pirulero

Antón
Antón
Antón pirulero
Cada cual
Cada cual
Que aprenda su juego
Y el que no lo aprenda
Pagará una prenda

domingo, 6 de noviembre de 1977

Puff, el drac màgic

En Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg
volien anar a veure el mon
tot atravessant el mar

Puff era un drac màgic...

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans.
Va conèixer altres llocs del mon
que li van agradar tant
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar
i els crits de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff, era un drac màgic...

Tinc un Avi

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m'explica contes
de naus perdudes enmig de les ones

Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha vistcut sempre entre barques, platges
encara és ara un brau mariner.

Quan ell deixa el port,
inflades ja les veles
per llençar-se a la mar,
diu Adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podreu cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Jo tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa
que tan sols fa fum,
que m'explica contes de naus perdudes
enmig de les ones.

Quan la barca descansa
surant en les aigües
per les què ha lliscat,
l'avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les coses de la mar.
Quan ell deixa el port,
izades ja les veles per llençar-se al mar
diu adeu als peixos
no temeu!!
ja sabeu que jo
no us faré pas mai cap mal!

"I si em seguiu podrem ("o podreu") cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar."
(esto no se si viene ahora o en otro paragrafo)

Tinc un avi
amb la barba blanca
(creo que se repetia pero cambiaba algo del final, puede ser?)
...
continuará cuando consiga a alguien que se sepa el resto

De dintre d'una poma (CANTEM)

De dintre d'una poma
l'orugueta mira fora
allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran

A dins de cada cambra,
hi ha quedat una llavor,
totes dormen i somien
i passa la tardor

El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un nou pomer serà.

QUINZE SÓN QUINZE

Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze.
Quinze són quinze,
quinze quinze són.

¿Alguien le ha encontrado alguna vez sentido a esto?

martes, 20 de septiembre de 1977

La Pandilla Basura



Esto no os puede dejar indiferentes.
¿Alguien no recuerda estos cromos???

LA PELI

La abeja Maya

En un país multicolor
nació una abeja bajo el sol
y fue famosa en el lugar
por su alegría y su bondad.

Y a la pequeña abeja le llamaron Maya,
la traviesa y dulce abeja Maya.
maya vuela sin cesar
en su mundo sin maldad.

No hay problema que no solucione Maya,
la traviesa y dulce abeja Maya.
maya, yo te quiero Maya,
Maya (Maya), Maya (Maya),
maya, ven y háblanos de ti.

Els Barrufets