Ja és aquí, ja ha arribat Arale.
Tin, ti-tin, tin-tin, tin-tin,
tiqui, tiqui-tin, ten-ten,
tin, qui-tin, quin-tin "Gat-xan".
Oh, que bé!
Poder jugar al cel,
això és un amor,
i sentir el porc grunyir fort,
això ja no!
Quin horror!
A la ciutat de Pingüí
anirem contents,
aplegats a jugar
i per a fer invents.
Ens divertirem tots més
si és junt del Doctor Slump.
A la gran ciutat de Pingüí
hi ha molt per fer.
Si vols aprendre bé,
vaig a començar
preguntant tot lo que vulguis
al bon Doctor Slump.
Arale-chan,
com ja sabeu,
és el meu nom,
bum bum bum bum bum.
Més, no sabeu:
sóc un robot
que a la lluna vaig.
I ja sé que amb les ulleres grans que porto, sóc
un bon espinguet a la més bella gran ciutat.
Entro aquí,
i surto allà.
Bé, així que adéu-cha.
Bones nits i molts bons dies ple n'hi hauran.
¡Oh, que bé!
¡Quin bon indret!
És la gran veritat.
Amb les sabatilles que jo porto
les galàxies misteriores
puc recórrer
i explorar-les, sens més.
Benvolguts amics amb harmonia
jugarem tots amb concòrdia,
i sense plors
i amb bons somriures...
¡Adéu-cha!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por comentar, ¡vuelve cuando quieras!
Las puertas están abiertas*.
*Por eso, aunque "¡Vamos a morir todos!" no tiene que ser todavía.