lunes, 19 de marzo de 1984

l'Arale!


Ja és aquí, ja ha arribat Arale.
Tin, ti-tin, tin-tin, tin-tin,
tiqui, tiqui-tin, ten-ten,
tin, qui-tin, quin-tin "Gat-xan".
Oh, que bé!

Poder jugar al cel,
això és un amor,
i sentir el porc grunyir fort,
això ja no!
Quin horror!

A la ciutat de Pingüí
anirem contents,
aplegats a jugar
i per a fer invents.
Ens divertirem tots més
si és junt del Doctor Slump.

A la gran ciutat de Pingüí
hi ha molt per fer.
Si vols aprendre bé,
vaig a començar
preguntant tot lo que vulguis
al bon Doctor Slump.



Arale-chan, 
com ja sabeu, 
és el meu nom, 
bum bum bum bum bum. 

Més, no sabeu: 
sóc un robot 
que a la lluna vaig. 

I ja sé que amb les ulleres grans que porto, sóc
un bon espinguet a la més bella gran ciutat.
Entro aquí,
i surto allà. 
Bé, així que adéu-cha.

Bones nits i molts bons dies ple n'hi hauran.
¡Oh, que bé! 
¡Quin bon indret! 
És la gran veritat. 

Amb les sabatilles que jo porto
les galàxies misteriores
puc recórrer 
i explorar-les, sens més.
Benvolguts amics amb harmonia
jugarem tots amb concòrdia, 
i sense plors i amb bons somriures... 
¡Adéu-cha!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por comentar, ¡vuelve cuando quieras!
Las puertas están abiertas*.

*Por eso, aunque "¡Vamos a morir todos!" no tiene que ser todavía.