martes, 13 de diciembre de 1977

El Monstre de Banyoles (CANTEM!!!)

Ens ho diu la història d’un vell poble,
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones, oh, i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres.
I els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte amb gràcia amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones, oh, i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall. (Txa txa txa)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por comentar, ¡vuelve cuando quieras!
Las puertas están abiertas*.

*Por eso, aunque "¡Vamos a morir todos!" no tiene que ser todavía.